Història

2. Història:

a. Prehistòria i edat antiga:

Els primers nuclis habitats estan relacionats amb el medi físics, llavors l’home es va instal·lar a prop d’ on hi havia aigua, per aprofitar-la. Per viure no agafaven un lloc qualsevol, si no que elegien els més adequats per viure, com les planes.

Els estudiosos han dividit els assentaments en dos grans grups:

-El primer al peu de la serralada Prelitoral i Litoral (Sant Cugat, Ripollet, Cerdanyola, Caldes de Montbui, Sant Pere de Terrassa...).

-El segon al mig de la depressió (Sabadell, Rubí, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda).

Quan estudiem la prehistòria de Rubí, tenim que tenir en compte un fet:

Rubí està situat dins la Depressió Vallesana.

Del paleolítc inferior es troben restes o eines de pedra d’una antiguitat d’uns 300.000 anys, al Pinar.

Del neolític trobem cabanyes, sitges i sepultures, situades entre Sant Quirze i Sabadell.

En a edat antiga la cultura grega i cartaginesa, donarà lloc a la cultura ibèrica. En aquesta etapa es crea l'Emporion (Ampuries).
La segona etapa de la història antiga a Catalunya correspon al període de romanització, iniciat al segle III a. C. L'arribada dels romans a la Península Ibèrica va tenir lloc al 218 a. C., amb el desembarcament de Gneu Corneli Escipió a Empúries, amb l'objectiu de tallar les fonts d'aprovisionament dels exèrcits del cartaginès Anníbal durant la Segona Guerra Púnica.

b. Edat mitjana:

Va ser l’època de les invasions, que va significar una ruptura i abandó de moltes de les terres i costums que havien persistit al llarg de l’ocupació romana. L’ocupació dels territoris va ser nova en molts aspectes, però en d’altres fou una continuació del passat, el més important, però, és la gran impremta que va deixar tant en els homes com els paisatge, tant és així que mil anys després encara la podem conèixer perfectament.

Segles V-VIII:

Els visigots, una tribu germànica d'origen nòrdic que travessà tot l'imperi romà, es varen assentar a partir del 472 en terres gàl·liques i hispàniques: es creà un regne que abraçava el que ara és Catalunya, Aragó, València, Múrcia, Castella-La Manxa, i tot el sud de França. El 507 són expulsats de les Gàl·lies i arribaran a formar un important reialme que ocuparà tota la península hispànica, encara que constituïen una franca minoria ètnica en comparació amb la massa de població hispanoromana.
Al Rubí visigòtic tenim pocs testimonis materials d'aquest període. Hi ha un nucli de cases entorn al possible temple paleocristià que es trobaria on ara s'aixeca la parroquial de Sant Pere. També tenim elements re aprofitats a l'obra romànica de l'església que datarien d'aquesta època: un capitell i una gàrgola encastats al campanar.
Rubí dins la Marca Hispànica (s. VIII-X):
El 711 un poderós exèrcit composat en la seva major part per berebers del Maghrib travessa l'estret de Gibraltar i comença la conquesta de la península pels sarraïns. A Catalunya arriben el 717, i després passen els Pirineus, però seran aturats pels francs a Poitiers. Posteriorment, aquests iniciaran una política d'expansió al sud de la cadena pirenaica després de recuperar les terres perdudes al sud de França: estem a l'època de Carlemany, que es proclama continuador dels antics cèsars romans i pretén crear un nou imperi europeu, aliat amb el Papa.
La part nord del que ara és Catalunya serà considerada un territori de marca, és a dir, de frontera entre l'imperi carolingi (de Carlemany, Carles el Gran) i els bàrbars (en aquest cas, els musulmans). Serà dividit en comtats, al front dels quals hi haurà un comte, que serà català,  no franc, encara que vassall dels carolingis fins a finals del s. X.


 Rubí a l’any 1000:
El terme del castell, a Rubí estava format pel castrum, la parròquia de Sant Pere i un conjunt de masos esparsos pel territori.
La revolució feudal (s. XI):
Entre el 1020 i el 1050 regna a Catalunya un gran clima de violència: bandes de cavallers armats roben les seves terres als petits propietaris rurals i, a poc a poc, es va creant una societat feudal.
Quant a expressió artística d'aquest període no podíem deixar d'esmentar la reconstrucció, a finals del s. XI, en estil romànic llombard de l'església de Sant Pere, de la qual ens ha quedat la façana occidental amb el seu finestral fet d'elements aprofitats. També romanen, encara que en un estat lamentable, les runes de l'ermita de Sant Genís, prop de Can Casanovas. Respecte a troballes arqueològiques, la més important ha estat la necròpolis medieval apareguda al costat de l'església de Sant Pere.
 c. Revolució industrial:
A finals del segle XVIII es començà a teixir cotó; i van ser les dones a casa qui s’hi dedicaren utilitzant uns torns especials.
El segle XVIII va ser un segle molt important per la indústria a Catalunya. Hi havia indústries tradicionals, com la llana, paper, seda, ferro... Però d’altre banda , va haver un ascens de la indústria cotonera.
A Rubí el procés d’industrialització no serà fins al segle XIX. Les indústries de seda es desenvolupa a Rubí durant els segle XVII i XVIII. 
Respecte a l’industria de llana, els primers cardadors van ser els primers industrials tèxtils. A principis del segle XVIII s’inicia una crisis que va produir una dispersió geogràfica dels grans centres productius.


d. Els indians i el modernisme:
Un indià a Catalunya el coneixien com, aventurer i comerciant que després d'haver emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna.
Alguns, en tornar, van construir grans mansions que, tot i ser filles de l'ostentació del que havia prosperat, avui dia són un excel·lent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX.
Fent justícia, cal dir que sovint van ser alhora generosos amb el seu poble, i van esdevenir promotors d'accions i obres de les que va poder beneficiar-se l'empobrida societat contemporània de l'imperi d'ultramar. Així enllumenat, ferrocarril, escoles… etc. van ser construïdes en molts llocs gràcies al seu mecenatge i voluntat.
El fenòmen va ser força important a Catalunya, que després de l'aixecament del monopoli de comerç de les índies exclusiu de Castella, va poder obtenir una certa compensació de la derrota militar del 1714 i la brutal repressió cultural posterior.


El modernisme català és un estil arquitectònic, que es va desenvolupar principalment a Barcelona, entre el 1885 i el 1920. El modernisme a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat. El Modernisme català comença l'any 1888.
El Modernisme català s'allarga fins la dècada del 1930 amb els epígons de Gaudí i de Domènech i Montaner.
e. Moviments demogràfics:
Des de que Rubí és una ciutat, hi ha hagut molts immigrants.
Els immigrants  solen viure a les ciutats on es produeix el que s’anomena guetització  (reclusió d’estrangers). Les cases o pisos on solen viure el immigrants són els guetos o els barris aïllats. A continuació posarem dos barris de Rubí on solen habitar els immigrants:
-Les Torres: solen viure sobre tot sud-americans, encara que també podem trobar magribins.
-El Pinar: aquest barri ha estat sempre el més marginant de la ciutat, ja que hi habiten 746 habitants (dels quals 336 són estrangers) i la majoria són marroquins ( 250 habitants del Marroc). Per tant això vol dir que el 45% dels habitants són immigrants, i el 33’5% són marroquins.
Evolució de la immigració majoritària de Rubí (2001-2004):

f. Segles XX i XXI:


Segle XX:
En aquest segle es van construir molt monuments artístics, per exemple:
-El celler cooperatiu: fou construït entre 1919 i 1921 segons el projecte de Cèsar Martinell, gran creador de cellers cooperatius per la geografia vinícola catalana. El seu objectiu era elaborar el vi en comú i aconseguir-ne una millor qualitat, així com uns millors preus. Durant els anys 50 es venia el vi als comerços de Rubí i a la Cooperativa de Consum "La Rubinense". Els anys 60 començà a entrar en decadència, a causa de la urbanització i industrialització del terme de Rubí. L'any 1988 es va dissoldre el celler cooperatiu com a institució i l'edifici es va vendre a l'Ajuntament.
-Farmàcia modernista Parrilla: Antigament anomenada farmàcia Feixas, està situada al cèntric carrer de Xercavins. És l'únic exemple que tenim a Rubí del modernisme aplicat als establiments públics. Va experimentar quatre reformes al llarg de la seva història: la primera, al segle XIX, pel farmacèutic d'origen francès Agustí Pennon, la segona, a finals del XIX, per Serafí Janer, gendre d'en Pennon, una altra el 1909 i l’última fou entre el 1918 i el 1920, pel paleta Jaume Muxí.

El 1920 va passa a mans d'en Miquel Feixas, que es casà amb Montserrat Muxí, el pare de la qual adquirí el local.
-Edifici de l’Ajuntament: Els Rufé tenien la seva casa pairal al mateix edifici on ara es troba la seu central de l’Ajuntament de Rubí, entre la plaça Pere Aguilera, carrer de Pau Claris i carrer del Vapor. Es tractava d’una construcció quadrangular, de dos pisos amb una terrasseta a la part central de la façana sud, on es trobava l’entrada principal a les dependències. A la part sud, actual plaça de Pere Aguilera, es trobava el jardí de la casa.


Segle XXI:
Durant el segle XXI, Rubí s’ha convertit en una ciutat en tota regla, ja que ha crescut molt respectivament fa 20 anys per exemple: hi ha hagut molt més immigració que emigració, i a part no només és gent del Marroc ni de Sud-america, si no molta diversitat (gent de Xina, gent de Àfrica...), i no només d’altres països, si no que també de la mateixa Espanya (gent de Canàries, gent de Galícia...).