Apunts sobre l'excursió per Rubí

Crèdit de síntesi 2011

El nom de Rubí prové del nom Rivo-Rubeo, perquè l’aigua que baixava de la riera era d’un color vermellós, i hi ha una pedra que és de color vermell que es diu rubí, llavors d’aquí prové el nom.

Celler cooperatiu- 1919/1921:

Cèsar Martinell- proposa de fer cellers cooperatius. Els cellers s’utilitzaven per fer vi.

Anys 1950- màxim apogeu del celler cooperatiu.

Anys 1960- decadència, perquè hi ha un procés molt fort d’urbanització. El celler s’agrupa a un grup de teatre que es diu ‘La Cambra’..

Anys 1980- el celler cooperatiu tanca.

Escola Ribes:

Pertany a l’edat modernista, i una mica de barroc. Les van fer els germans Ribes. Una de les coses més industrials de Rubí, eren els tèxtils. Van fer l’escola per educar els fills dels seus treballadors que feien el tèxtil. Les reixes també són modernistes, igual que les vidrieres. La campana també és modernista.

1912/1915- es construeix l’escola.

Església Sant Pere:

Segle VI a.C.- primeres restes de cossos humans. On estàvem sentats nosaltres era un cementiri. Comencen a construir l’Església al segle X de l’edat mitjana. L’any 986 concretament, es construeix l’Església. El campanar, és del segle XV/XVI. L’Església és d’estil romànic-llombard. A partir dels segles XV/XVI, al voltant de l’Església, es comencen a fer cases. Fins al segle XX, Rubí tenia 3000 persones.

1809- a l’època de Napoleó, saquegen l’Església(època del francès).

Als principis del segle XX, el doctor Guardiet reforma l’Església.

1936- hi han uns soldats de la República cremen l’Església. A partir de l’Església, comença a créixer Rubí.

L’Escardívol:

A finals del segle XIX, arriba l’electricitat. Les fabriques de tèxtil es posaven al costat de la Riera, per aprofitar la força motriu de l’aigua.

La Rierada de Rubí va ser la més important d’Espanya. En la torre vivia el propietari de la nau.

Farmàcia centre del poble:

Les columnes són d’estil modernista. Antigament s’anomenava “farmàcia feixes”. Finals del segle XIX principis del segle XX la construeixen. La fil·loxera és una epidèmia que afecta a les vinyes.

Carrer Xile:

El  “guano era com un adob, llavors en van vendre molt, es van fer rics i van fer les mansions. Ells treballaven en l’agricultura, però va arribar la fil·loxera va matar les seves vinyes (es a dir les seves guanyances es van acabar). Tenien dos opcions no guanyar diners i ser pobres o anar-se a Amèrica, llavors es van a Amèrica i deixen les seves mansions buides.

Museu Vallhonrat:

Sala 1: objectes del segle XX.

Sala 2: és la bodega. Quan el vi estava fet, es posava en botes. Les botes de vi es desinfectaven una vegada al any, amb sofre.

Sala 3: hi havia objectes dels àrabs.

Sala 4: hi havia objectes dels investigadors.

Sala 5: hi havia armes de la guerra civil i de la primera i segona guerra mundial.

Sala 6: està dedicada exclusivament a Antoni Pons Cirac.